#16 Mimosa
Vuit de març del 2006:
Avui fa un mes que visc a Florència. Sincerament, no em ve de gust fer una valoració general de com ha anat perquè, si la fes, provablement em deprimiria. Potser les coses no estan sortint tan bé com voldria, però potser és que no m’ho miro amb prou bons ulls. La qüestió és que crec que deixarem la valoració per més endavant i comentarem el dia.
Avui m’he tornat a adormir, però això ja no és cap sorpresa. El que sí que és sorprenent és que no ha plogut, no ha plogut gaire vull dir. No he fet res en tot lo dia, he llegit una mica, he escrit una mica, m’he dutxat, he passejat una mica, he fet un parell de partides de cartes, he anat a comprar menjar al supermercat i al vespre he anat a fer ‘l’aperitivo’ amb la Silvia i en Lorenzo. Gran invent aquest de ‘l’aperitivo’ (coi d’italians, quines coses que s’inventen), tu pagues la beguda i menges gratis. Al bar on hem anat a fer el vermut ens han regalat dues branques de mimosa (aquella mena de planta que fa unes petites flors grogues, esfèriques i peludes), una per la Silvia i una per mi, perquè es veu que el dia de la dona treballadora és tradició felicitar a totes les dones i regala’ls-hi mimosa. Després hem sortit una estona pel centre i cap a la una hem tornat a casa a dormir.
La majoria de dies que he passat aquí han estat així, sense fer massa res en concret, llegint, passejant, amb una mica de vi per acompanyar i amb pluja, tot i que sense flors. Jo ja estic contenta de portar aquesta mena de vida relaxada, el que passa és que sembla que la resta d’erasmus viuen més intensament.
Només afegir que aquests dies he descobert que la pasta ‘barilla’ està exageradament sobrevalorada i que no té res que no tinguin les altres pastes del gènere, a diferència d’alguna marca de qualitat clarament superior (com ‘de cecco’ per exemple, que està feta amb aigua mineral o alguna xorrada per l’estil).