Romaní

#17

Asseguda a la voreta del llit
miro tristament el riu per la finestra.
Deixo que el fred em penetri.
I respiro fort,
sento olor de cremat.
I penso entre tremolines:
‘No podria estar en un lloc millor,
no podria viure en una ciutat millor,
potser fins i tot em sabrà greu marxar.’

Comentaris







recordar les dades?




Entrada publicada el 13.04.2006 a les 12:04 per Èlia Romaní, sota la categoria Cara Firenze.



Entrada següent: #18 Foc!
Entrada anterior: #20 Visita

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008