#18 Foc!
La innocent olor de cremat que sentia ahir ha resultat venir de la xemeneia de la casa del costat. Aquesta tarda d’aquesta xemeneia han començat a sortir unes grans flamarades i ha començat l’espectacle.
Han vingut dos camions vermells (un era una grua i l’altre una mena de cisterna) amb ben bé deu bombers. És una llàstima que la seva sirena no tingui singlot com la de les ambulàncies florentines (que fa tiruriruuu-tiru-hip!-uuu i fa tan riure, tot i que és lleig dir que fa riure la sirena d’una ambulància perquè segurament hi ha algú malferit a dins, però no ho puc evitar, em fa pixar de riure).
Ens hem dedicat a observar les seves maniobres des del nostre balcó mentre discutíem quin d’ells era el més guapot. Dos bombers s’han ficat a dalt de la grua i mica en mica s’han acostat a la teulada, quan hi han arribat feia estona que ja no hi havia flames. S’han estat uns cinc minuts barallant-se amb la teuladeta metàl·lica de la xemeneia fins que l’han aconseguit treure i han mirat avall amb la lot.
Mentrestant els de sota han preparat una mena de barra, que m’ha recordat molt el pal d’una escombra, que feia uns dos metres i mig de llarg però, aparentment, no tenia res d’especial a les puntes. Els de dalt de la teulada han hagut de tornar a enfilar-se a la grua per baixar, agafar la barra, i tornar a pujar.
I res, han posat la barra a dins de la xemeneia, han fet xap-xap-xap amunt i avall un parell de cops, han tret la barra, han tornat a posar la teuladeta metàl·lica i han baixat. Un cop a baix, han desmuntat la barra, l’han desada a la seva caixa, han retirat els cons del carrer, s’han posat cadascú al seu lloc i han marxat.
Per tant, em sento força frustrada pel desequilibri entre el gran desplegament de medis i la poca acció que s’ha produït. Jo esperava que trenquessin la finestra dels veïns, entressin, i traguessin una avieta arrugada i envoltada en una manta i un gat espantat, era el mínim que es podia esperar amb tant de camió i tant de professional del foc. Per tant, decepcionada com estic, no em reprimiré de dir cridant:
‘Els bombers italians sous uns tites-fluixes!’
Ala, ja ho he dit. Total, ells no m’entenen.