#21 Primavera
Pel matí em desperto amb mil ratlletes de llum ataronjada que s’escolen entre la persiana.
Obro la finestra i miro el riu tot verd.
El sol brilla i es reflexa a les fulles lluents dels arbres.
Els ocells i els insectes no paren de cantar en tot el dia.
La pluja ara és calenta, cauen unes gotes grosses com caniques que reboten alegrement pel terra.
I aquesta olor de terra i verdura que m’omple els pulmons d’alegria...
Hi ha uns arbres que deixen anar unes flors de color blanc que volen amb el vent, tot el cel i l’aire s’omplen de milers de puntents blancs que van a arreu on el vent s’escola, ben bé sembla que nevi.
Cap al tard el sol és vermell carmesí.
I després ve la lluna, no blanca, sinó groga.
Així és la primavera aquí, enamoradora, en fi.