#3 Impressions del segon i el tercer dies
- Quina gràcia, ahir abans d’anar a dormir vaig acabar-me un còmic, ‘tank girl’, la protagonista del qual és una noia prima i amb el cap rapat, avui em llevo i a la llitera de sobre hi ha una noia prima i amb el cap rapat. Tank girl existeix.
- Ahir no tenia sensibilitat a les mans per culpa del trajecte amb les maletes, ara en tinc massa.
- Amb l’emoció del viatge resulta que en les últimes vint-i-quatre hores només he menjat un iogurt i un paquet de galetes, seré rucota, és per això que estic tan marejada.
- La meva facultat és un atemptat contra la lògica més elemental, encara estic massa afectada per parlar-ne.
- Havia comentat que aquí hi carda un fred que pela?
- Gràcies al meu ull clínic puc dir que el Duomo és gran, alt, de color blanc, verd i una mica de rosa, de marbre, té el campanar i el baptisteri a part, a dins pràcticament no hi ha bancs (i això vol dir que la gent no hi va a resar, clar), l’interior de la cúpula està molt pintada i, en general, és molt bonic.
- Està clar que necessito fer repàs d’història de l’art.
- Els monjos del Duomo, que per cert són poc més grans que jo, porten hàbit, sandàlies, corda d’aquella que els hi fa com de cinturó i tota la pesca de reglament però, a més a més, porten els abrics més fàsions del món (i no ho dic de broma) com per exemple un jersei nike, una jupa de pell, un polar d’esquiar, etc.
- He vist una lludria! He vist una lludria salvatge! Això no es veu cada dia. Estava a la voreta del riu al costat d’unes oques enormes tota fent-se la xula. Realment aquestes bèsties no es deixen veure gaire, em sento afortunada.
- Aquí en aquest poble van fer força gasto amb el marbre en algun moment, sens dubte.
- En tot el centre no he vist un cony de supermercat, i he estat caminant durant hores, en canvi juro que he vist com a trenta botigues de maletes i trenta més de sabates, ho juro.
- No he vist cap aparador d’ulleres de sol on aquestes fessin menys de tres dits d’alçada, de fet, pel carrer tampoc he vist a ningú amb unes ulleres de sol, diguem-ne, modestes, totes eren de mida XXL.
- Per primera vegada a la vida em penedeixo de no saber anar amb bicicleta.
- Són ben bojos! En els timbres de les cases, en comptes de posar el pis i la porta, posen el cognom del propietari, de manera que mai saps a quin pis vas.
- Si onze persones estan sopant en un menjador, direm, petitó, i deu d’aquestes es fumen un piti cada cinc minuts (estiguin menjant o no), em puc considerar una fumadora passiva? Sort que no em molesta el fum.
- Aquí utilitzen la paraula ‘Cazzo’ i derivats de manera compulsiva.
- Quan et presenten un italià o italiana i et fa dos petons t’ofereix primer la galta esquerra com els francesos i al revés que nosaltres, per tant, he estat a punt de morrejar-me amb una bona pila de desconeguts.
- La complexíssima situació lingüística d’Itàlia resulta que encara és molt més complicada del que pensava, espero ser capaç d’entendre-la algun dia.
- Si un italià em parla i no entenc una merda del què diu i sento molts ‘ha’ ‘he’ ‘ho’ on hi hauria d’haver ‘ca’ ‘che’ ‘co’, és que tinc al davant a un toscà de raça pura.
- Ben curiosos, aquests italians.