#4 El pis
M’agrada aquest pis. És cert que està al cinquè xumino (d’això se’n diu calc lingüístic), i que cau una mica a trossos, però m’agrada. La cuina/menjador és petita però pràctica, el sofà és incomodíssim però hi ha la taula més maca que he vist en tota la meva vida. El passadís està ple de trastos (entre ells un mirall retrovisor de carrer) però no les culpo, jo també n’hi tindria. El lavabo sembla petit però s’ha de tenir en compte que l’utilitzen quatre noies.
Ja m’he acostumat a la peculiar manera de funcionar del wàter, de la dutxa i de la rentadora, tenen tanta personalitat (per exemple, a la rentadora, si no li parles, no funciona) que se’ls agafa carinyo ràpidament. Les habitacions són totes molt grans, especialment la meva. Tinc tots els mobles que necessito, m’han prestat llençols i cobrellit (que, per cert, és de súper herois: de l’Hèrcules i de la Xena, flipa tulipa) o sigui que no m’he hagut de comprar res. M’agrada molt la meva tauleta de nit que és de fusta vella, la taula d’estudiar és de vidre com la de les cases guais i modernes, el llit és de matrimoni dels grans i el sostre és altíssim. És tot tan gran i tinc l’habitació tan buida que fins i tot jo, grossa com sóc, em sento petita i esquifida. Però m’agrada. No em puc creure la sort que he tingut de trobar aquest pis.