#6 Plats nous que he menjat des que estic aquí
- Pizza sense tomàquet, l’anomenen ‘bianca’ per diferenciar-la de la ‘rossa’ que és la que sí que en porta. Bona.
- Pasta amb una picada de nous, pinyons, julivert i oli d’oliva. Les nous han d’estar pelades perquè la pell fa que siguin aspres, i pelar-les és tan fàcil com pelar pipes amb els dits i aconseguir que quedin senceres. Diria que abans s’han de bullir o remullar o alguna cosa així per que la pell quedi una mica més desenganxada. Bona.
- Pasta amb tires d’umbergínia fregides. Acceptable.
- Pasta amb carbassó, ceba vermella i pastanaga. Acceptable.
- Pasta amb bròquil, aquest es bull i es passa per la paella (elles hi tiren alguna cosa que fa que piqui) de manera que quedi una mica xafat perquè després s’enganxi bé amb la pasta. Sorprenentment bona per a mi que no m’apassiona el bròquil.
- ‘Zuppa’ italiana, és una mena de menestra de llegums. Adictiva.
- Arròs amb ceba i pastanaga i un cereal que també està a la ‘zuppa’, anomenat ‘farro’, i que em recorda als smacks, tot passat per la paella. Bo, bo.
- Patates al forn, soles amb una mica d’oli, romaní i sàlvia. No és que no hagi menjat mai patates al forn, però sempre feien d’acompanyament d’alguna cosa. Aquí, en aquesta casa, se les mengen en comptes de les patates fregides, i he de reconèixer que són molt més bones, per no dir que són més sanes.
- Fonoll cru. El fonoll és aquella mena d’híbrid entre ceba i bulb de tulipa amb gust de succedani d’anís. Francament repugnant.
- Pasta amb pa ratllat, tot passat per la paella. Interessant, ràpid de fer i prou bo.
- Pasta de full amb espinacs. Em vaig haver d’anar a canviar les calces...