Romaní

Només vol dir que se la va inventar un tio amb la tita molt petita humiliat perquè aquell tros de dona s'estava partint el pit de riure...

Perdó. És que l'acudit venia fet. Trobaria just que el censurés...

Suposo que tenir la tita petita per a un noi deu ser tan frustrant com és per a mi tenir el cul gros. Llavorens jo hauria de dir que és millor la mermelada dels pots grossos... però no ho diré, perquè de fet és una xorrada.
I no es preocupi senyor perdedor, que aquí es pot dir tita, teta, polla, xoxu, follar i, fins i tot, es pot dir 'monja clarissa'.

una amiga meva (que té un traume perquè és alta) hi afegeix sempre: però al gros n'hi ha més

raó no li'n falta..

(monja clarissa. Quin guusssst)

m'he equivocat de nom.. ¬¬

Això era un pare que tenia tres filles boniques com el sol: a la primera li va posar de nom Confitura, a la segona Confitada i a la petita... Mermelada.

(no et preocupis Leanan, que ja sé qui és la Tiamat, és aquella que escriu tan bé a relats en català, oi?)

Ho he estat rumiant i crec que pot significar el següent, sempre i quan la mermelada sigui un paradigma d´una font de vici o plaer:

Per tal d´intensificar el plaer que produeixen les coses que a hom li agraden, hom ha de captenir-se de voler gaudir-les massa.
Exemple:

A l´estiu, qui viu aquí, sovint queda ben fastiguejat del clima.
Qui viu a irlanda passeja xiulant, fent girar una floreta amb els dits, el dia que fa sol.

També és possible que el significat de la dita es refereixi a les virtuts, especialment a la modèstia i a la discreció.
Exemple (desde el meu punt de vista):
En una classe o en un grup mixte format per les circumstàncies que es vulguin, diguem que hi ha dos tipus de noies:
Una és una descarada que encara que no sigui maca, té certs atributs físics que combinats amb certa falta de pudor i de vergonya, fan que cridi l´atenció. Durant un temps, alguns, bastants o molts nois (Li deixo triar a vosté, senyoreta romaní, la quantitat segons la fe que tingui en els homes) es passen el dia fent-li cabrioles al palmell de la mà.
Tot aquest interés dura fins que tothom coneix la història del paio amb qui es va liar, quan no li queda res més per mostrar, o quan hom considera que té la bragueta prou calenta.

L´altra és tot el contrari, clar, és una mosqueta morta. Te´n adones alhora que hi és i que és bonica però només quan acaba el curs, l´estiu, o les colònies. LLavors, si la tens a prop, et passes els dies idealitzant-la, te l´estimes, l´adores, la truques, hi passeges i quan l´acompanyes a casa... Mai ho ho haguessis dit! Tremoles tot quan et xiuxiueja a l´orella "puja i folla´m siusplau..."

Bé, segur que la dita te un d´aquests significats o tots dos. Dubto que obeeixi a cap principi termodinàmic o a una cosa d´aquestes. :P

Uau, quin senyor comentari que m'has deixat Corto. Bé, suposo que la dita en té unes quantes d'aplicacions.
La qüestió és que li tinc mania perquè sempre sembla que faci més referència a la mida de la gent que no a les qualitats que tenen dins.