Portes
Així és com recordo els sorolls de les portes de casa meva:
La porta de l’habitació den Xavi fa rec-rec-rec puf!
La porta de la cuina fa xuuuup!
La porta de la galeria fa un fort i sonor craank!
La porta de l’habitació den Daniel fa crompaang!
La porta del lavabo dels nens fa freeeg!
La porta del lavabo de les nenes fa un agudíssim nyiiiiic!
La porta de la meva habitació, la corredissa, fa nanenananapregnananapreg!
La porta de la terrassa fa vuuuuuuuuuum!
Les portes de l’armari den Jordi fan prum-prum!
La porta de l’entrada fa clinc-clinc-clinc!
D’aquí a uns mesos, quan torni a sentir aquest clinc-clinc-clinc, hauré de reprimir-me alguna llàgrima...
Comentaris
Nota mental: col·locar de nou l'odiós clinc-clinc-clinc abans de que la Senyoreta Romaní torni al pis.
(sinó, et faré delir amb el clauer de les portes del meu armari)
No sé pas perquè el vam treure el dinc-dinc. Ara ja no podem controlar quan la gent entra i surt... I llavors potser ens rapten al Xavi i ens pensem que està tancat a la seva habitació! Pobre Xavi...
Daniel - 24.04.2006 - 12:41
Bé, en el fons del meu cor ja sospitava que l'havieu tret, no passa res, a mi també em posava nerviosa el clinc clinc clinc de l'entrada (no tant com el clauer aquest).
Però seria un problema si us roben el Xavi, pobre Xavi...
De fet esperava que em diguéssiu: uala tia! com te'n recordes tan clarament?
i jo us hagués dit (rient mentres imaginava com heu anat per tota la casa obrint i tancant portes per comprobar-ho): ah, màgia...
Però com que no ho heu dit, doncs em callo la boca.