Bé, mmm...
No sé massa com començar...
Però en tinc ganes!
I un bon motiu: intentar escriure un diari d’erasmus.
(Tot i que la paraula ‘erasmus’ no m’agrada i fa lleig posar-la al primer post)
I també tinc temps i alguna idea i una mica d’internet.
Només demano paciència, amb el temps ho sabré fer millor.
Benvinguda!
Que el temps et sigui propici (no més pluja), les idees vinguin soles i la connexió que tens no caigui cada dos per tres!
:)
uoo llegirem els sentiments i emocions de la cruz en sus aventuras i desventuras per italia .. te kiero... siempre tuya
anna
Molt em temo que el temps em serà molt més propici que la connexió, però ens haurem d'adaptar al medi, ves. I per les idees de moment no pateixo, que tinc la reserva plena.
En tot cas, jordi, has fet feliç a una amiga. :)
Estimada Droso, gràcies per saludar! Jo també t'estimo una mica a la meva manera.
Benvolguda senyoreta Romaní,
voldria que la meva primera aportació en aquest seu bloc fos digne del nivell conceptual d'aquell meu bloc, o sigui que l'informaré bonament que ahir, juntament amb la nena del cortaíto, vam acostar-nos a una floristeria per tal d'adquirir un test amb rosmarinus oficinallis, que segons m'han informat, és sinònim de romaní.
I és que a la pregunta de: què comprem, farigola o romaní? jo vaig pensar amb vós i vaig respondre: romaní.
Atentament.
La que firma
Gràcies Leanan! El romaní és un bon condiment a l'hora de cuinar, jo el tiro a les patates al forn i quan faig carn a la planxa, clar que el que jo utilitzo és sec, perquè sóc una negada amb les plantes vives. ;)