Ucellini Ucellaci
No m’agraden les aus, sempre m’han fet fàstic. Tot animal amb plomes em repugna extremadament. Només hi ha dues excepcions: els aneguets petits (que els trobo bufons per una qüestió d’estúpids records d’infantesa) i les aus rapinyaires (perquè converteixen els ratolins i els pardalets bonics i adorables en egagròpiles, que són una mena de caques que es vomiten, i són, òbviament, un dels grans miracles de la mare natura).
I tot això ve perquè ahir vaig veure un pardal mort entre la vorera i un cotxe aparcat i em vaig posar a riure sola com una sonada imaginant-me quin cristo que es muntaria si algú es preocupava per saber si l’animaló tenia l’aviaria, i reia pensant com n’està d’escampat el pànic ocellític últimament, almenys aquí a Itàlia.
I avui he vist com un colom xafava una caca de gos i anava deixant tot de petjadetes pel terra. No he sabut si riure o morir-me de repugnància. I un altre cop m’he dit a mi mateixa que, sens dubte, l’ocell que menys m’agrada és aquest cabró malparit fill de sa mare tan brut que ni les mosques s’hi acosten. Si, odio els coloms. No sóc l’única, oi?