Romaní

#13 Contradictòria

Florència fa una olor especial. Una olor tan particular que no sé descriure. Una olor tan genèrica que em recorda a totes les altres olors. Ja només la sento quan entro en un carrer desconegut per mi. La noto cada vegada que respiro. Florència té un color especial. No és ben bé grisa, ni del tot verda, ni molt marró. L’olor i el color de Florència són una mateixa cosa i per això en puc veure tan clarament la diferència. Florència és vent i calma, sol i riu, pluja i set. A Florència hi he passat molt de fred. A Florència hi estic passant molta calor.


Florència m’agrada.


Moro de ganes de marxar-ne.


L’odio profundament i amb rancúnia.


Em vull quedar.

Comentaris

S'ha explicat molt bé, senyoreta Romaní, i no ho dic en broma!

perdedor - 19.05.2006 - 21:27

Sap, senyor perdedor? No ho tinc massa clar.

Senyoreta Romaní - 20.05.2006 - 13:13

És que em penso que aquest era el missatge, no? Que no ho té massa clar... En aquest cas, s'ha explicat molt bé.

perdedor - 21.05.2006 - 11:33






recordar les dades?




Entrada publicada el 18.05.2006 a les 20:06 per Èlia Romaní, sota la categoria Cara Firenze.



Entrada següent: #27 Fracàs
Entrada anterior: Zara

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008