Pel què he fet aquí.
Per tot el què he deixat de fer allà per estar aquí.
I sobretot, per tot el què no he fet aquí.
No em puc perdonar.
No em sabré perdonar mai.
He perdut la poca fe en mi que em quedava però almenys he de ser prou sincera per acceptar que això ha estat un fracàs.
Què et passa senyoreta romaní? Què no es divertit parlar en italià i què no és pas bonica Florència? Va... Va... què diria el padrino?? "AGUANTAR COMO UN HOMBRE!!!"
:p
el què em passa és que hauria hagut de muntar-m'ho diferent des del principi, el fracàs serà sobretot acadèmic, tot i que els fracassos acadèmics són superables, en el fons no ve d'un any, no?
gràcies corto
Prego! Mira! Una cançó per a que t'animis:
http://cortomaltese.castpost.com/466288.html