#8 La facultat
Bé, aix... suposo que després de tres mesos he d’estar psicològicament preparada per poder parlar de la facultat...
La meva facultat, per resumir a grans trets, direm que és caòtica i direm que no entenc com funciona. El seu desordre m’atabala de mala manera. No m’agrada no entendre-la, per tant, no m’agrada la facultat. Així de senzill és l’esquema: no l’entenc, no m’agrada, no la suporto, li tinc fòbia, no hi vaig.
Jo sóc una persona caòtica, sóc desendreçada fins a extrems preocupants però sempre, sempre, segueixo una lògica, per estranya que pugui arribar a ser, les meves accions sempre tenen un perquè al darrere, si guardo les sabates al calaix de la tauleta de nit ho faig perquè tinc un motiu per fer-ho perquè sinó, cony, no ho faria.
Aquest és el problema de la facultat de ‘lettere e filosofia’ de Florència, que no funciona amb lògica.
Perquè hi ha una sala la porta de la qual té un cartell que diu clarament ‘Biblioteca’ on només hi ha ordinadors i cactus? Perquè els llibres estan escampats en petites prestatgeries entre els despatxos dels professors que a la vegada estan junt a les sales de reunió del consell estudiantil comunista? Perquè hi ha taules de despatx al mig dels passadissos? Perquè canvien les secretaries de lloc cada dos mesos i perquè tenen un horari d’atenció al públic tan ridícul que només obren dues hores a la setmana? Perquè si necessites un llibre anterior al 1985 l’has de buscar a l’arxiu físic, com recollons pot ser que al 2006 encara hi hagi biblioteques que no tinguin entrats tots els llibres a l’ordinador? I, finalment, com cony volen que un erasmus que només ha d’estar-hi cinc mesos es mogui amb agilitat per aquesta facultat?
És clar que és una mania subjectiva i que només intento justificar-me, però és que no m’agrada, no ho puc evitar.