#9 El supermercat
Són ben curiosos aquests italians. A vegades penso que són ben iguals que nosaltres i a vegades les seves extravagàncies em sobten de mala manera. Aquest sentiment contradictori s’amplifica força cada vegada que vaig al supermercat perquè, què és el supermercat sinó un reflex del caràcter dels qui hi van a comprar?
Per exemple, a la Toscana la ideologia dominant és palesa i clarament d’esquerres i per aquest motiu la cadena més gran i important de supermercats aquí no és una empresa privada sinó una cooperativa laboral. A la Coop, així es com s’anomena el supermercat que freqüento, no només s’hi pot trobar una àmplia i generosa varietat de productes biològics a preus més que raonables, promouen el reciclatge, la reutilització d’envasos i tenen una política ecologista digna del meu més profund respecte, a més, destinen bona part dels beneficis a causes humanitàries. A la Coop són, per dir-ho clarament, molt guais.
Val a dir que la Coop és una empresa molt important a la Toscana, com he dit, però en altres zones d’Itàlia és una cadena de supermercats insignificant.
En fi, he volgut fer una llista de les coses que més m’han xocat del meu supermercat:
- El pa. La primera cosa de la que em van advertir les meves companyes va ser que els toscans mengen el pa sense sal, un pa que segons elles, bones noies del sud, no és bo ni per donar de menjar al bestiar i que per tant, sempre que comprés pa, m’havia d’assegurar molt moltíssim de que portés sal. Certament el pa sense sal fa bastant de fàstig.
- La pasta barilla i les galetes mulino bianco. Quan vaig anar al supermercat per primera vegada vaig al·lucinar bastant al veure un passadís tot del color blau de les caixes de pasta ‘barilla’ i tot un passadís del color groc de les bosses de galetes ‘mulino bianco’, sorprenent, us ho asseguro. Més endavant he descobert que la pasta barilla està exageradament sobrevalorada això si, les galetes tenen el seu vici.
- El Salvatempo. Una altra cosa que em va sorprendre molt és aquesta modernura tecnològica anomenada ‘salvatempo’ que només poden utilitzar els que tenen carnet de soci. El salvatempo és un comandament a distància amb lector d’infrarojos, cada vegada que s’agafa un producte es passa el codi de barres pel lector i, a la sortida, a la caixera només se li ha de donar el comandament i, per tant, no cal passar tot el menjar per la cinta.
- Cons per treure cera. Sens dubte el què més m’ha impactat és una cosa que venen a la zona de parafarmàcia. Són una mena de cons de paper que serveixen per treure la cera de les orelles. Els trobo molt perillosos perquè la gràcia consisteix en posar la punta del con a dins de l’orella i cremar amb un encenedor l’altre cantó. No sé com s’han pogut inventar una animalada com aquesta, inflamables com són els cabells.
I bé, al supermercat tampoc se li ha de fer tant de cas o sigui que per avui ja n’hi ha prou.