Romaní

# 23 Gossos

En aquest poble hi ha molta gent que té gos, de fet crec que mai havia vist tants gossos en tota la meva vida. I és clar, se’ls estimen. Per això hi ha tot de zones especials per gossos repartides per tota la ciutat, zones amples (massa), verdes (potser també massa), ben cuidades i en general bastant més luxoses que els parcs per a les persones. Davant de casa meva, travessant el carrer, n’hi ha una. Sovint em quedo embadalida a la finestra contemplant com juguen, es persegueixen, s’oloren els culs i forniquen tan desvergonyidament com només ho saben fer els gossos.


A mi els gossos no és que m’agradin massa.

Avui he anat a passejar pel parc que segueix la riba del riu, com acostumo a fer sovint, i magna ha estat la meva sorpresa quant m’he trobat en mig de...


(soroll de timbals, que l’ocasió s’ho val i així fem una mica d’espectacle)


UN CONCURS DE BELLESA CANINA!!!!


Si senyors, i hi havia gossos, és clar, grans i petits, peluts i pelats, prims i gruixuts, tous i durs, vestits i despullats, estrelles de passarel·la i públic barriobajero, blancs, negres, grisos i a taques. Com en poden ser de diferents els gossos entre ells!


I he vist coses que una persona sensible com jo no hauria hagut de veure: un home fent-li una trena africana (???!!!) al seu gos, una dona allisant-li el pèl al seu amb una planxa de cabells (???!!!), dos gossos amb més cues i llacets que pèl, uns quants més amb més pèl que gos, una dona fent ballar un minuet de Mozart a l’animal (???!!!), un home maquillant a una pobre bèstia per dissimular-li les taques (???!!!) i el presentador del concurs (que semblava sortit d’una pel·lícula d’horror o d’un programa de preguntes de la tele, no ho sabria dir) parlant tota l’estona de races com si fos el doctor Goebbels.


D’acord que a mi els gossos no m’agraden, però jo no tinc estómac per veure aquests maltractes (els gossos tenen sentit del ridícul? Esperem que no). I he sentit vergonya d’espècie, vergonya de saber que hi ha humans tan... tan aixís (hi ha cap adjectiu adequat pels perruquers/maquilladors/managers/coreògrafs/torturadors de gossos?).

Comentaris

No te'm sulfuris, Romaní, que aquests gossos són els que ens omplen el terra de Florència de caques.

Senyor Poliol - 21.05.2006 - 22:13

Pobrets gossos. Jo me'ls estimo molt a tots.
De fet estimo a tots els animals del món per igual... tot i que no sóc vegetariana!!

Núria - 21.05.2006 - 23:57

Sí, Poliol, jo també n'he xafat alguna ¬¬

I núria, a mi em sembla que ser vegetariana no té res a veure amb l'amor als animals, pensa que jo visc amb una vegana (que és molt més xungo que ser vegetariana) amb la que faig concursos de matar mosquits. Sovint guanya ella.

Senyoreta Romaní - 22.05.2006 - 14:44






recordar les dades?




Entrada publicada el 21.05.2006 a les 19:44 per Èlia Romaní, sota la categoria Cara Firenze.



Entrada següent: #11 Els dialectes
Entrada anterior: #27 Fracàs

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008