daniel
Trobo a faltar les teves mans peludes.
Trobo a faltar venir a emprenyar-te sense motiu quan estudiaves, tot i que sempre em deia a mi mateixa que no ho havia de fer més.
Trobo a faltar venir a llegir al teu llit quan hi havia massa soroll al menjador.
Trobo a faltar sentir la sorollada d’aquelles pixerades que feies amb la porta del lavabo oberta.
Trobo a faltar sentir com et dutxaves a primera hora del matí i és que sempre em servia per saber quina hora era i de consol de saber que encara podia dormir una bona estona més.
I sobretot trobo a faltar tocar-te els cabells.
En fi, que t’enyoro.