#30
Fa uns dies em va trobar plorant asseguda en un racó, es va asseure al terra davant meu i em va observar amb ulls inquisidors. Vaig mirar la porta de reüll, massa lluny per fugir, estava atrapada, les tenalles preparades per començar la tortura si no confessava:
- Per què plores?
- Jo no ploro, no sóc cap bleda.
- Si que ho fas, no intentis enganyar-me. Per què plores?
- No ho sé.
- No estàs bé aquí amb nosaltres?
- No podria estar en un lloc millor...
- T’enyores?
- No. No m’enyoro gens ni mica, només ho faig veure.
- I doncs, per què plores?
- No ho sé.
- Sí que ho saps, sinó no ploraries.
- Me n’aniré i no tornaré...
De tot el munt de motius que tenia aquell dia per estar trista li vaig donar el què em va semblar més coherent, només per fer-la callar.
...
Ahir mentre passejava i em repetia la salmòdia “Quin fàstic que em fa aquesta ciutat” vaig anar a parar a uns carrers i unes places que no trepitjava des de la primera setmana que vaig estar aquí. Quin fred que vaig passar aquella setmana. Quin fàstic que em fa aquesta ciutat.
...
Feta una bola sota els llençols, protegida per la foscor i el silenci de la nit, tremolo de por, ploro de pur pànic, sense tenir cap motiu.
Comentaris
Això és "literari", oi senyoreta Romaní?
Que si no em farà patir, dona...
perdedor - 5.06.2006 - 18:14
ESCRIUS DE PUTA MARE, PERÒ A LA MARE SI QUE LA FAS PATIR. QUI HO HAVIA DE DIR QUE ACABARIES SENT L'ESCRIPTORA FAMILIAR EN VERSIÓ MODERNA (INTERNET) ESPERO QUE TOT SIGUI TRANSITORI I QUE MÉS ENDAVANT RECORDIS AQUEST PERIODE COM EL MÉS FRUCTÍFER PEL QUE FA A LA CREACIÓ LITERÀRIA ENCARA QUE NOMÉS SIGUI AIXÒ. ELS GRANS POETES TOTS EREN TUBERCULOSOS I MÍSTICS.
Ens lliguen els àtoms que ja fa temps han estat en contacte i tot i estar lluny et sento present.
jaci - 5.06.2006 - 19:07
Si, perdedor, a partir del moment en què s'escriu i es publica perd tot el què tenia de real per passar a ser només literari, per tant no has de patir per res.
Jaci, sens dubte tu ets la més moderna de la família. Et veig molt mística parlant d'àtoms, tu t'ho creus això de la mama conilla que nota com li estrangulen els fillets conillets tot i que estiguin a l'altra punta del món i dins d'un submarí? au, au!
M'havies espantat, per un moment m'ha semblat que em deies tuberculosa, sort que no tinc aspiracions literàries...
:)
Òstres Romaní, quina mare més guai que tens...
Sovint el que et passa, et passa precisament quan ningú s'interessa pel que et passa, i quan algú et pregunta què et passa, pel sol fet de preguntar, ja no t'està passant.
O no.
Jo no ho hauria pogut dir millor senyor desgraciat.
Ostres, Senyoreta Romaní, m'ha fet patir i tot.
Em sumo al que diu en "desgraciat". Ho ha plasmat d'una manera quasi-perfecta!
Quasi-perfecte? Què ha fallat?? ;-)
quasi-perfecte és millor que perfecte-perfecte, les coses perfectes-perfectes fan una mica de ràbia, no?