Molt pitjor que estar feta una merda i que els demés no et sàpiguen animar és que els altres estiguin fets una merda i tu no hi puguis fer res. La impotència és sens dubte el pitjor dels sentiments.
Fet i fet, jo no hi puc fer res si el propietari ens fot fora de casa. Però no les sé animar, tinc menys tacte que un tallagespa.
(parlant de tallagespes m’ha vingut en ment aquesta pel·lícula)
Pots fer el que es fa a braindead amb la màquina tallagespa, però amb els propietaris en comptes dels zombies.
Segur que les fas riure a cor que vols :D
Bé, de moment a una li he aguantat (per enèsima vegada) un rotllo insofrible sobre urbanística i a l'altra li he deixat que em depilés les celles i que em fes un parell de blaus més dels habituals (que deuen ser uns 5-7 al dia, últimament en època d'exàmens). És l'única manera que tinc de fer costat, ves.
Però (jeje) no és mala idea (jejeje) això de trinxar els propietaris (jejejeje), si, (jejejeje) m'ha fet gràcia... sí que riurien, si.
Iósódéu, no sé perquè, ara m'has fet pensar quan li cau l'orella a la sopa, uix...
Mal aniriem, perdedor, si jo fos genial ens hauriem d'inventar un altre adjectiu pels que són genials de devò o potser el món s'acabaria. ;)