#35 compte enrere
Diuen que "la letra con sangre entra", i certament ha estat a base d'hòsties, però m'he acabat aprenent de memòria els tres primers versos de la Commedia.
Diuen que "la letra con sangre entra", i certament ha estat a base d'hòsties, però m'he acabat aprenent de memòria els tres primers versos de la Commedia.
I pq no ens els diu, senyoreta Romaní? És per estalviar-nos la visita al senyor Google...
Que a mi m'ha picat la curiositat.
ehem ehem:
Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai pe' una selva oscura
che la dritta via era smarrita
Doncs jo ha sigut sense gens d'esforç que m'he après la cançó de la xocolata, de l'inefable Xesco Boix, gràcies a un company graciós de despatx... Ara visc en un infern, no me la puc treure del cap...
(...la xocolata, estava molt calenta... de tant calenta...)
Ajuda!
òstres! a mi em parles de'n Xesco i em toques la fibra sensible. I és que jo no seria com són si de petita no hagués sentit tots els seus discos un rere l'altre.
(sabeu perquè, sabeu perquè, sabeu perquè em vaig cremar...)