Romaní

Vocació... jo crec que una vegada en vaig tenir... sí, va ser un dimarts a la tarda, quan feia quart, a classe del... osti, com es deia el paio de la barba que donava... osti, quina assignatura feia?
Bé, doncs això, la vocació em va durar exactament dotze minuts.

Però l'interès encara dura!

Jo vaig tenir vocació a les tres carreres que he començat. Cap va durar gaire, la veritat. L'única vocació que m'ha durat és la de cagadubtes...

bé, vocacions de cinc minuts alguna n'he tingut, des de química (jajajajajaja, quimica jo? ai que m'ennuego) fins a luthier (no sóc capaç de retallar recte un paper quadriculat però em sentia capaç de construir llaüts, au va!), però mai han quallat massa.

suposo que canviar-se de filologia (és més canvi burocràtic que real) no conta massa com a canvi de carrera, però cagadubtes una mica també ho sóc.

Jo tinc vocació de detectiu privat. Algú estudia economia per vocació? Bé, suposo que si tenim en compte que a partir del segon cicle -que ens separen... i el "bacallà" se'n va a fer ADE- ens quedem només tiu, suposo que si que hi ha un componen vocacional... hi donaré voltes.

Juas.

En la meva carrera ja hi ha la conya institucional aquella que diu que tothom ha pensat a deixar-la, almenys, tres o quatre cops a l'any. I el més curiós és que segurament és veritat.

Ostres, karbeis, no sabia que erets economista... per fer això s'ha de tenir vocació, en serio, quantitats ingents de vocació.

I certament,s'haura de pagar a una colla de científics (pobrets ja els hi fa falta) perquè delimitessin exactament la línia entre interés i vocació.

Curiós, tot plegat.

Que vagi bé!

Vocació? Interès? De vocació no en tinc cap i d'interès, en tinc fins que deixo de tenir-ne. Em declaro tastaolletes amb massa por per ser-ho fins a les últimes conseqüències.

senyor karbeis, a la gran via cantonada balmes (diria que fa cantonada amb balmes...) hi ha una botiga especialitzada en coses de detectiu privat, jo l'anomeno 'la botiga xunga' (que ho és moltíssim de xunga), per si t'interessa aficionar-t'hi.
No sé no sé... les noies d'ADE poden estar bones però quan obren la boca i osea és tan superguai acabar les frases en castellà perquè osea fa com de barriobajero i així potser no es nota que son de santjarvasi... no sé, no em convencen, clar que cadascú té les seves perversions i les hem de respectar ;)

Si ararat, jo me'n conec algun que diu que deixarà la carrera uns quants cops a l'any, però és que hi ha carreres dures, la meva no ho és massa si ens hem de sincerar, però crec que ho puc entendre.

Però tirai, ser tastaolletes és bo, en certa mesura, clar.

A mi m'agraden les pizzas. No totes, però la majoria.
Ara que, si avui m'obliguen a menjar-ne 3, demà 2 de les que no m'agraden, demà passat em derperten a les 4 de la matinada per fer-me empassar una pizza, el dissabte el matí em desperten 2 hores després d'haver-me retirat tot col·locat perfer-me tragar 2 pizzas 4 quesos, i diumenge a mitja tarda després d'una sessió familiar de calçots i parrillada, em toca fotre'm una pizza de nou... doncs igual començaria a perdre el gust per les pizzes.

La carrera és una mica això.

No se m'hagués acudit mai que l'aprensió a la carrera pot acabar sent un reflexe condicionat, però té sentit, si si... hi reflexionaré.

Senyoreta Romaní, a mi no em van aquest tipus "d'elementes". De fet, la meva dona és farmacèutica.
Però si he de triar entre fer classe envoltat per floreros idiotes però d'aspecte immillorable o un tiu amb xandall, samarreta gastada de propaganda, ulleres de pasta, grans, cabell greixós i la taula plena de bolis bic com un tiu amb cara de psicòpata pederasta amb qui vaig coincidir en algunes assignatures... no hi ha color, francament.