28 de juliol 2006
Pèls
Avui ha sigut el dia més feliç de ma vida. Avui ha estat el gran dia. Després de tan desesperada espera, he abandonat el deure familiar per anar a fer-me la primera sessió de depilació làser. Ha estat dolorós. Molt dolorós. Però ho he suportat.
Ja no seré mai més la Senyoreta Romaní.
Ara seré la Senyoreta Cames de Diva.
O no.
25 de juliol 2006
Manies
El fet d’haver escrit un post sense solta ni volta (em refereixo al d’ahir, clar) i quedar-me tan panxa m’hauria de preocupar. Molt més em preocupa, però, haver-me oblidat que l’havia fet al cap de pocs minuts. Potser m’estic desequilibrant? En tindria motius. Només espero que sigui un desequilibri temporal.
En fi, anem per feina. Avui, amb ànims de distreure’m, he fet una llista d’algunes de les coses que em fan angúnia, angoixa, por i/o fàstic i que, per lògica, no me n’haurien de fer ja que són coses normals (i parlàvem de desequilibris). Ehem, ehem:
24 de juliol 2006
Coming back
Bé, ja fa uns quants dies que rondo per aquí, i si per mi fos ja estaria fent les maletes per tornar cap a Itàlia. Malauradament, el deure i la responsabilitat envers la meva família m’obliguen a quedar-me i preparar el matrimoni amb el noi que m’han triat. Encara no el conec, però l’he vist en una foto i és molt guapo (tot i que li faltin unes quantes dents). La meva germana ja ha parit la bessonada i torna a estar embarassada, vull ser com ella.
Començo a dir coses sense sentit o sigui que ja ens veurem demà. Petonets. I feliç Hannuka.
P.D. En aquest bloc les cursilades s’han acabat.
7 de juliol 2006
#40 compte enrere
Avui és l'últim dia i per avui he volgut deixar el tema bloc.
I és que Romaní és una de les coses més positives de la meva estada aquí. Tots els blocaires entendreu que me l'estimi com un fill (una vegada més, mil gràcies jordi per l'esperma). Aquí hi he passat moments en què m'he sentit molt sola però sempre que he entrat en qualsevol dels vostres blocs m'he sentit com a casa.
I ja està. Penjo el post, tanco l'ordinador per guardar-lo a la seva motxilleta i l'afegeixo a la pila de paquets que estan al passadís preparats pel tetris de cotxe de demà al matí. D'aquí a uns dies tornaré a passar per aquí o sigui que no m'enyoreu massa.
6 de juliol 2006
#39 compte enrere
el penúltim dia...
la cosa ja s'acaba i ara ja només penso en totes les hores que he passat aquí, totes les que m'agradaria passar-hi de més i les poques que en realitat em queden.
Sobretot estic contenta d'haver estat aquí perquè he pogut fer dues de les millors amigues que he tingut mai. Amigues d'aquelles que duren molts anys, 'bones amigues', en fi, que dissabte al matí ploraran tot i que jo no ho faci, i és que mai he sapigut plorar en el moment que tocava, però sabran comprendre que hi ha alguna mena de pena que no surt amb llàgrimes.
5 de juliol 2006
#38 compte enrere
ja se m'acaben les idees...
suposo que haver tingut tot el temps del món per passejar-me pels carrers de Florència fins a la sacietat i haver après tantes coses en general sobre aquest país que és tan semblant al meu s'hi val com a cosa positiva.
4 de juliol 2006
#37 compte enrere
bé, una altra cosa positiva:
m'he passat cinc mesos menjant de puta mare, aprenent a fer un munt de plats nous però a la vegada m'he aprimat. Com l'enyoraré el menjar d'aquí...
2 de juliol 2006
#36 compte enrere
D'acord, vaig dir que cada dia diria una cosa positiva i ahir me la vaig saltar, però la d'avui ho és molt molt de positiva...
he conegut en viu i carn i ossos a la leanan i al princep moc!!!
