Romaní

#39 compte enrere

el penúltim dia...


la cosa ja s'acaba i ara ja només penso en totes les hores que he passat aquí, totes les que m'agradaria passar-hi de més i les poques que en realitat em queden.

Sobretot estic contenta d'haver estat aquí perquè he pogut fer dues de les millors amigues que he tingut mai. Amigues d'aquelles que duren molts anys, 'bones amigues', en fi, que dissabte al matí ploraran tot i que jo no ho faci, i és que mai he sapigut plorar en el moment que tocava, però sabran comprendre que hi ha alguna mena de pena que no surt amb llàgrimes.

Comentaris

Senyoreta Romaní, ja sé que hi patirà igualment, però jo ho dic també igualment:

no pateixi, hi haurà més florències, i hi haurà més Florència (que vostè és molt jove, casumcony!).

perdedor - 7.07.2006 - 09:54

i tant que hi haurà més florències! :)

Senyoreta Romaní - 7.07.2006 - 12:36

Els bons amics duran quan més lluny els tens.
No ho dubtis, doncs, que seran amigues per sempre!

dessmond - 7.07.2006 - 14:03

espero que si, dessmond, realment des de la distància és més difícil que hi hagi mals rotllos.

Senyoreta Romaní - 7.07.2006 - 15:58






recordar les dades?




Entrada publicada el 6.07.2006 a les 23:21 per Èlia Romaní, sota la categoria Cara Firenze.



Entrada següent: #40 compte enrere
Entrada anterior: #38 compte enrere

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008