24 de setembre 2006
Cargols
Quan era petita vaig fer una aposta (no recordo quina) amb un company de classe. Ell ara és un camell econòmicament prou productiu i jo una universitària dropa que és incapaç d’acabar qualsevol projecte que comença, tan diferents són els camins per on ens porta la vida! En fi, que vaig perdre. Mil peles. Vaig haver de donar-li a desgana dues boniques, rodones i pesants monedes de cinc-centes pessetes i mentre ho feia vaig jurar-me a mi mateixa (de la manera més teatral que em va sortir) que mai més apostaria res amb ningú. Ahir, però, vaig fer una excepció (no era pas la primera vegada que en feia una, és veritat) i vaig tornar a perdre. Vint cèntims. Tampoc és tant si tenim en compte que vaig gaudir de la cursa, cert, però vint cèntims menys són una derrota més.
22 de setembre 2006
pigrizia
Torno a fer buscamines d'una manera compulsiva i mig adormida. Penso que hauria de fer un post. No em surt. Tinc son. Tinc set. I són les cinc, quin riure. Vaig anar de viatge. En cap moment el fred va ser excessiu. Però ja en fa massa dies per parlar-ne i, a més, ell ja ho va fer, fa mandra. Jugo amb el gat, quin morro que té, sembla que no tingui casa pròpia que es passi el dia aquí escarxofat al meu llit. L’adoro. Tinc el clarinet muntat a dins l’armari, les calces desplegades al prestatge, l’escombreta del wàter al mig del menjador, les botes d’aigua fa mesos que es podreixen a fora la terrassa. Hauria d’endreçar. Però no em surt. No trobo les ulleres. He de pintar, rentar plats, plegar roba i imprimir-me apunts i en comptes de fer tot això m’estic davant l’ordinador esgarrapant-me el cervell perquè em surti un post que no té cap ni peus. Potser m’he oblidat d’escriure. Ja em perdonareu la tonteria que porto a sobre, algun dia ja se’m passarà. Esperem.
14 de setembre 2006
bombeta
Per a mi, avui, la felicitat és:
Caminar sense paraigües sota el diluvi.
Una paret de color taronja.
Una calaixera negra acabada de pintar.
El ronroneig del gat dels veïns.
Una confessió escueta però alliberadora.
Llàstima, però, que tot quedi anul•lat per una possible bombeta de projector trencada. Aix.