Romaní

Al·lucinació olfactiva #1

Estic a casa. De cop, sento olor de lleixiu. Cada cop més forta. Fujo a la meva habitació. L’olor em segueix. Em persegueix. La maleïda olor de lleixiu em puja al nas i es queda allà enganxada. Em marejo i m’estiro al llit. Fico el cap sota el llençol però l’olor continua aquí. Per tot arreu. El matalàs fa olor a lleixiu. Els coixins fan olor a lleixiu. Fico el cap dins la meva samarreta i em tapo la cara amb les mans. Passa una estona que se’m fa eterna i algú comença a cuinar. Carn arrebossada. Vull vomitar. No podré entrar a la cuina durant hores. Les dues olors s’intensifiquen. Ballen durant hores dins les meves fosses nasals. Prou, siusplau. Prou.

Comentaris

Aquestes coses no et passarien si fumessis tant com jo, que no tinc olfacte ni res ja.

corto maltese - 29.10.2006 - 03:30

És curiós que ho diguis, justament per parar d'olorar vaig fumar un piti i tot solucionat, la calma i la tranquil·litat de perdre un sentit poden ser fantàstiques.

Senyoreta Romaní - 29.10.2006 - 11:30






recordar les dades?




Entrada publicada el 28.10.2006 a les 16:53 per Èlia Romaní, sota la categoria Deliris quotidians.



Entrada següent: Al·lucinació olfactiva #2
Entrada anterior: Pussey!

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008