Romaní

Al·lucinació olfactiva #3

No m’agrada anar amb rodalies. No per la pudor de suor, de boca, de pet, de regla, de gent... és per la pudor de plàstic impregnat de pipí fermentat.

Comentaris

Això no és una al·lucinació olfactiva, senyoreta Romaní, aquesta és real.

Li ho dic jo, que sóc un al·lèrgicdemerda amb el nas tapat tot l'any, i tot i així, la sento...

perdedor - 30.10.2006 - 23:37

si, és possible que tinguis raó, aquesta l'he sentida tota la vida...

Senyoreta Romaní - 30.10.2006 - 23:46

Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe, Puta Renfe!!!

anònim - 31.10.2006 - 21:45

és déu que parla per la teva boca? :P

Senyoreta Romaní - 1.11.2006 - 09:48






recordar les dades?




Entrada publicada el 30.10.2006 a les 15:18 per Èlia Romaní, sota la categoria Deliris quotidians.



Entrada següent: Al·lucinació olfactiva #4
Entrada anterior: Al·lucinació olfactiva #2

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008