Moc el nas. Ensumo. Fa olor de pèl cremat. Em desplaço, no metres sinó quilòmetres. Sóc jo la que fa olor de pèl cremat. Pudor, més ben dit. Arribo a casa. Sento olor a crispetes. Greix. Sal. Mantega llardosa i groga. Faig una ganyota. Qui ha fet crispetes i no m’ha convidat? Crec que m’estic curant.
Mira, com a mínim t'ha servit per aparèixer sovint...
;)
Pd. La castanyada, no em preguntis per què, fa olor de cacaolat amb cointreau i codonyat...
cointreau fins a mig got, amb el seu gel corresponent, i després cacaolat fresquet fins dalt. Ho remenes bé amb la palleta i venga!
Està de por, però si bé entra de puta mare, s'ha de reconèixer que, glups, acostuma a sortir encara millor...