Romaní

Pèls (segona part)

A la segona sessió ha pujat la potència i, per tant, ha estat molt més dolorós que la primera vegada. Ara mateix, no se m’acut cap tortura pitjor que socarrimar les profundes i gruixudes arrels dels engonals i les aixelles del proïsme. A les persones que no em cauen bé els desitjaré un bon tret de làser, i ben potent. Però he decidit prendre-m’ho positivament i, en comptes de lamentar-me tot calculant l’extensió de pell calcinada, celebraré que ara sóc un 60% més pelada que fa tres mesos. Ja falta menys.

Comentaris

i lu guapa que estarà, senyoreta Romaní?

(no sé, és per animar, jo només de pensar-hi, ja em fa mal tot...)

perdedor - 21.10.2006 - 22:27

no, si de fet estic molt contenta de fer-ho. El què passa és que aguanto tan callada mentre m'ho fan que després m'he de queixar molt o em sento desnaturalitzada.

Senyoreta Romaní - 22.10.2006 - 11:45






recordar les dades?




Entrada publicada el 21.10.2006 a les 21:05 per Èlia Romaní, sota la categoria Carta de presentació.



Entrada següent: Strangers in the... train
Entrada anterior: Tele

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008