Strangers in the... train
L’altre dia, i per primera vegada a la vida, vaig parlar durant una hora amb una persona que em coneixia a mi però que jo no vaig arribar a ser capaç de recordar qui era. Crec que mai havia patit tant en una conversa. Més o menys va anar així:
Pujo al tren i m’assec. Una noia, diguem-ne "X", se’m queda mirant i s’acosta.
X- Èlia? Hola!
E- Hola. (qui ets?)
X- T’he vist de lluny i no estava segura que fossis tu...
E- Ah... (qui ets? Qui coi ets?)
X- Quant de temps! I què, com va tot?
E- Bé... ara visc a Barcelona, estudio filologia... (no ha fet cara de ‘ja ho sabia’ i per tant no és companya de facultat) ... acabo de tornar d’Itàlia de fer un erasmus... (se n’adonarà... veurà que no tens ni sorra de qui és...)
X- I ara vas cap a Barcelona?
E- Si. (descartem que sigui coneguda de la feina ni de cap altra activitat ‘extraescolar’. Queda la primària i l’institut) I tu? (siusplau, dóna’m més pistes...)
X- Vaig a Cornellà a fer un encàrrec per la feina.
E- Ah, i de què treballes ara? (merda, se t’està notant moltíssim que no tens ni idea de qui és, mira que dissimules malament.... quan arribarem a Cornellà?)
Proxima parada l’Arboç. Propera parada l’Arboç.
(meeeeeeerda)
X- Estic en una fàbrica de rajoles. I... fa molt que no veus a l’A?
E- (Ja està! Amb A només vam coincidir a primer de BAT, això sí que és una bona pista, però continuo sense saber com et dius, no recordo qui ets) Bastant, fa molts mesos que no parlo amb ella...
Parlem una estona de l’amiga en comú. Ja som a Vilafranca.
E- I bé, a tu com et va la vida? (potser caurà alguna altra pisteta...)
X- Molt bé. Em caso d’aquí dos anys.
E- Ostres! Mmm... felicitats! (es diu felicitats quan algú es casa, oi?)
Tot i que els meus coneixements sobre hipoteques, novios i convits nupcials són menys que nuls intento allargar el tema tan com puc i així mantenim una llarga conversa tranquil·litzadorament banal en la qual no es nota tant que no tinc ni idea de qui és aquesta noia. Una estoneta més explicant-li el perill per la salut pública en què em converteixo quan condueixo per l’autopista i per fi...
Proxima parada Cornellà. Propera parada Cornellà.
X- Bé, jo baixo aquí. He estat molt contenta de trobar-te. Adéu!
E- Jo també. Adéu! (Uffffff... Com he patit!!!!)