Troies
Totes les guerres comencen per culpa d’ídols de fum.
Ha estat aire, buit, un rumor, boira, un gest insignificant, una paraula sense contingut el reflex d’Helena que m’ha enverinat la boca ?
Mai ho sabré.
Els rivals morts no seran consol de les meves hosts, aquí no guanya ningú.
I perdré l’Èlada...
... i em destruiran Ilió...
... i pel camí hi deixaré el què estimo, la vida, tot.
I tot per culpa de res.