Al·lucinació visual #1
Travesso el passadís subterrani per anar a la meva andana amb pas lleuger, ja se sap que aquests passadissos no són llocs agradables. Al peu de l’escala hi ha una dona repenjada sobre una cama, l’altre peu al primer graó, com si estigués còmoda, com si ens trobéssim en el lloc més maco del món. Em mira. Pujo les escales, camino un metre i em disposo a esperar. Miro de reüll cap avall de les escales, ella continua amb la mateixa postura, mirant-me. No m’agrada que em miri d’aquesta manera. Faig una passa de costat dissimuladament com per allunyar-me’n. La miro, continua mirant-me amb la mateixa postura estranya però està tres graons per sobre d’abans. Una altra passa de costat. I ella tres graons més amunt. Una passa. Tres graons. Una passa. Tres graons. No deixa de mirar-me. Una passa... S’han acabat els graons... Tinc por de morir fulminada per aquesta mirada... Arriba el tren.