Comunicant-nos
M- Com et dius?
E- Em dic Èlia.
M- No maca, no. T’equivoques. És Montserrat, mont-ser-rat!
E- No, no... Jo em dic Èlia i tu Montserrat. Si em vols preguntar el teu nom has de dir “com em dic?” i no “com et dius?”, sinó et diré el meu nom.
M- Ah, clar, clar... i com em dius?
E- Montserrat.
M- Ah, i com ho saps?
E- Mira...
M- És maco! ...com dius que et dius?
E- Èlia...
M- Vols dir?
E- Si...
M- És maco! Però jo no sóc aquest nom.
E- No, no. És el meu nom, el meu, no el teu...
M- I... com et dius?
E- Montserrat...
M- Ara si! L’has encertada, que n’ets de llesta!
E- ...
M- Tens alguna coseta per menjar?
Comentaris
Una altra a qui li ha afectat un nou tripartit.
Això portarà cua...
jajajajaja si sabéssis Dessmond, aquesta nit he somiat que els meus coixins feien coalicions i es discutien els d'un cantó amb l'altre perquè deien que jo dormia del costat on n'hi havia menys (de coixins, dic) i que això no era legítim.
Pagaria perquè vostè i la Leanan fessin un bloc conjuntament...
perdedor - 7.11.2006 - 22:03
és que jo a la leanan la tinc a dalt d'un pedestal tan alt, tan alt, que quan li parlo m'entra mal de clatell...
Jo crec que la Leanan està a dalt de tot, sincerament. Però em sembla que vostè, de petita, també va caure dins la marmita de poció màgica.
Les seves psicodèlies són cosines.
perdedor - 8.11.2006 - 10:53
si, ara que ho dius, quan em miro al mirall sí que em veig una mica obèlix, però em pensava que era per culpa de les galetes i els pastissos...