Erecciones generales
Fa setmanes que miro els cartells i jugo a endevinar quines són les seves desviacions: a aquest li mola posar el boli pel cul del seu gat (ha de ser marca pilot), aquest altre s’excita quan els seus fills mengen torrades untades amb el seu semen per berenar (i només per berenar), aquest es posa a to cantant el virolai (versió hip-hop) mentre apallissa i sodomitza a la seva mare, etc.
Aquest matí m’he llevat molt poc després d’haver anat a dormir, ni tan sols se m’havia passat el mal de peus. He quedat amb mon pare i tots dos ens hem arrossegat penosament cap a les meses. És una pena que no existeixi un “Partido Monárquico Pro-Marichalar”, jo el votaria (segur que estarien a favor del consum de drogues).
En fi, jo creia que no era possible que unes eleccions deprimissin més del què ja deprimeixen normalment. M’equivocava.
Comentaris
hola
Jo soc de la opinio que normaltent o la majoria de vegades sempre deprimeixen les eleccions
Apa adeu
Jo estic a favor d'autoritzar la ciutadania a cremar tots els cartells de propaganda electoral un cop acabada la campanya
barbara: i tant, per arrencar-nos les venes a queixalades...
quebelloeres magí: una de pollo al limón! (és broma, no se m'enfadi) El 2003 els meus companys de pis i jo vam robar un cartell (per viure una mica l'emoció dels que se salten la llei... i per ser guais i paraguais) i va ser tal la feinada que vam tenir per despenjar-lo que vam decidir no tornar-hi mai més. Potser sona incoherent però des de baix no semblen tan amunt.
Mira! Ara m'has fet pensar en quan arreglaven la carretera que va a la Vila del Pingüí!!! Vaig voler robar senyals de trànsit, així com per fer-ne decoracions kitsch a casa. Casumlou, ni t'imagines com n'arriben a ser de grans, immenses són!!!
Ara, al garatge, hi tinc un "contradirecció", un punt kilomètric (km. 15, el meu número preferit) i un "benvinguts al Parc Natural del Pingüinès".
perdedor - 2.11.2006 - 16:51
jo, sobretot, em vaig entretenir a llegir els noms de tots els partits "no famosos", per dir-ho d'alguna manera...
xD
jo, sobretot, em vaig entretenir a llegir els noms de tots els partits "no famosos", per dir-ho d'alguna manera...
xD
a florència, davant de la meva porta, hi havia un mirall retrovisor d'aquells rodons de carrer, és cert que era enorme i kitschíssim.
jo anava tan adomrida que ni tan sols sé segur què vaig votar...