...
Colpejo reconciliadorament una rodanxa de lluç congelat per rematar-lo, no vull que mori bullit i que pateixi. La punxo amb una cullereta de cafè i la poso a la terra del meu cactus, a veure si així ressuscita i torna a ser de color verd. Per agrair-m’ho, em trepana carinyosament un dit i aprofito que m’ha fet un forat per posar-m’hi una anita de diamants i així estar més elegant. Com que vull estar encara més maca em poso una cinta vermella als cabells i em disposo a dormir penjada de cap per avall del sostre per no despentinar-me. Durant una estona contemplo com la gravetat i l’electricitat estàtica vestides amb malles fúcsies mantenen una petita escaramussa però, anhelosa de repòs, acabo relliscant cap a terra amb les meves elegants mucositats i canviant-me d’habitació, que aquesta ja no em tanca tots els botons. Pel matí em desperto amb una germana demencialment viciada i un penjador de filferro dins del llit i ja no entenc res.