Riure
La foto en tela penjada a la paret on surt el cambrer que em porta la beguda emmanillat i fent cara seriota em fa riure.
Aquella botiga de sofàs on no canvien piles de rellotge em fa riure.
Un mecanitzat Pare Nadal d’aberrants proporcions que mou la cintura a la “hulahop” em fa riure.
Una parella en postura de foto al bell mig de la rambla, perfectes dins del marc invisible on estan (pena que no tinguin llar de foc a sota), em fa riure.
Les dissimulacions descarades em fan riure.
Les improvisacions de memòria em fan riure.
Aguantar-me el riure em fa riure.
No tenir pas cap ganes de riure i tenir tantes ganes de riure em fa riure.
Està clar que quan tinc el dia tonto no hauria de sortir de casa.