Aquest matí m'he despertat a la mateixa habitació que fa un any, en el mateix llit, amb els mateixos llençols.
...
Fa un any vaig viure un dia llarg, molt llarg. Avui també ho serà.
...
És curiós que amb la mala memòria que jo tinc recordi tan nítidament aquell dia. I també és curiós que no parli mai del què enyoro de veritat.
...
Cara Firenze...
Ostres, recordava molts posts de Firenze, però no recordava aquest. T'hi fa sentir!
No et fa l'efecte que, tal i com insinues al post que et passarà, ets una persona molt diferent d'aquella, ja? En positiu, ho dic, està clar.
En fi, lu més important: que bé que hagi tornat de les vacancetes, senyoreta Romaní.
Hòstia, la sensació de sol·litud en certs moments té una densitat palpable. Aquell post és pura sol·litud.
I ara dius que tornes a ser a Florència???? Però serà en unes condicions molt millors, no? Com a mínim ja no ets una estranya en aquella ciutat. El primer cop mai és ben bé igual que el segon. Sobre tot perquè tu ja ets un bocinet de Florència. O no?
Aquell post va ser la primera cosa que vaig escriure pensant que el penjaria en un bloc (tot i que encara faltaven un parell de mesos per tenir un bloc real de carn i ossos) i no, no tinc la sensació d'haver canviat ni una gota de de llavors, cosa que em preocupa considerablement... en fi, aquí estic, perdi.
al contrari, lmewmon, crec que vaig estar molt de sort de no parar quieta en tot el dijous passat, que sinó fins i tot m'hagués posat melancòlica.
no torno a ser a florència, dessmond, almenys no físicament. És això, que continuo estant en el mateix punt on estava abans d'anar-hi, que tinc la sensació que no m'ha afectat en absolut, no sé, en realitat no m'agrada massa pensar-hi...