Si tinc en compte que vaig néixer coneixedora absoluta del saber universal, i examino detingudament el meu estat actual, arribaré a la conclusió que la meva estupidització és exponencial (es diu exponencial, oi?).
Calculo que, aproximadament d'aquí a unes tres setmanes, ja no sabré subordinar frases, d'aquí a un parell de mesos ja no recordaré el meu aromàtic cognom i, cap a l'estiu, ja no recordaré les lleis d'evolució fonètica del romanès.
Subordinar frases? Això és per treure nota!
El seu aromàtic cognom, no pateixi, ja li anirem recordant.
Les lleis de blablabla... Ah! Però les sap, ara mateix?
Ja sé que no és consol, però per estupiditzat, un servidor.
Aromàtica i fonètica senyoreta Romaní,
És, nogensmenys complex el tema de l'estupidització exponencial. No cal pas, evidentment, recordar que l''exponencial és l'única funció que és sempre igual a la seva derivada i que pren el valor 1 quan la variable val 0.
Per això mateix, l'exponencial transforma qualsevol suma en una constant
e^{a+b} = e^a . e^b
* e^{-a} = {1 / e^a}
* e^{a - b} = {e^a / e^b}
Tot i que cal tenir en compte que el límit en - ∞ es 0, i en + ∞ es, no podria ser d'altra manera, + ∞
Per això mateix, l'estupidització exponencial (on el límit infinit d'estupidització negativa, és com a molt, zero) és molt menys perillosa que l'estupidització catódica (que es produeix per abús de contemplació de segons quins programes de televisió), on resulta que la estupidització és infinita i com es pot veure per qualsevol canal, sembla no tenir límits.
uf! quin garbo em dono contestant els comentaris. sóc una maleducada. prometo no ho tornaré a fer. jo distreta. vosaltres guais. quiquiriquic. il cocodrilo come fa? para-papà-para-papà
L'exponencialitat és una merda.
És la manera que tenen les matemàtiques de dir-te que tot anirà a prendre pel cul algun dia.
Sí, son així de simpàtiques.
que vagi bé!
ararat, estic tant contenta del teu retorn que ni tan sols et pressionaré preguntant-te com tens el tema de la invasió. Merda, ja ho he fet. Perdó, perdó, no volia. :P
esperanceta, potser el meu problema sigui que no, no ho sé, estaria de més bon humor si m'hagués enamorat, suposo.
Ostres, el post, tela marinera...
I el comentari de relacionar el bon humor amb el fet d'estar enamorada, tela, tela.
Que surts amb un paio del qual passes un timbal o que?
PS:Espero que els exàmens t'anessin bé.
Evolucionant al revés? M'has fet recordar l'anunci de la Guiness:
http://richarddawkins.net/article,646,Guinness-Evolution-Ad,Guinness
els exàmens van anar bé, dessmond, molt bé, menys el de grec, clar, era massa complicat això d'aprendre'm de memòria tantes declinacions en tan poc temps (poc el què li vaig dedicar, s'entén)
lmewmon: dividir per zero? jo no, jo no no, que sóc de lletres!
Dan, et juro que he estat taral·larejant la cançoneta del "guiness is good for you" durant quatre hores seguides, és la paraula guiness, és sentir-la i no parar de cantar.