26 de marc 2007
Roda Bahia Beach
El petit diu “és com abandonar un gos, però donant-li de menjar”. La veritat ens esgarrifa.
Arreu se sent la culpabilitat, com si hi hagués altra opció, com si ho féssim malament, com si vinguéssim d’una situació millor, com si a ella li importés.
Ella no sap qui som, aquesta és la veritat.
L’anirem a veure, penitents, i quan tornem direm que allà la tracten la mar de bé, com si a ella li importés.
Poseu-li les nines al llit quan vagi a dormir, sobretot poseu-li les nines, que sinó no podrem dormir tranquils.
20 de marc 2007
Al fruiter
Quina manera de pesar les pastanagues!
Et dic “gràcies”, tu em dius
“a tu” mentre somrius.
I quina manera d’etiquetar els tomàquets!
Per veure’t, estimat fruiter,
val la pena creuar el carrer.
Una pometa,
dues pometes,
tres pometes,
totes les peres
i un sac de mandarinetes.
(potser m'hauria de limitar a la prosa ¬¬)
11 de marc 2007
onze
Ma mare em regala un ram de margarides i no una planta perquè sap que no duraria viva ni una setmana. Gràcies pel dinar, diu. Gràcies a tu... pels dinars. Perquè no? M’hauria de tallar els cabells.
Somio que tinc paquets d’arròs en comptes de pits, pesen massa. M’he de fer vegetariana... i una reducció. Quina calor que passarem aquest estiu.
També vaig somiar que m’enamorava d’un futbolista que no tenia cames. Tota l’estona deia que l’ortopèdia fa miracles. A mi les cames m’eren igual mentre continués somrient-me així.
Fa deu anys em va venir la regla. Encara feia primària. Estava molt enrabiada. Ara només estic cansada. Ja no entenc res.