Romaní

Al fruiter

Quina manera de pesar les pastanagues!


Et dic “gràcies”, tu em dius
“a tu” mentre somrius.


I quina manera d’etiquetar els tomàquets!


Per veure’t, estimat fruiter,
val la pena creuar el carrer.


Una pometa,
dues pometes,
tres pometes,
totes les peres
i un sac de mandarinetes.


(potser m'hauria de limitar a la prosa ¬¬)

Comentaris

No. No es posi límits, senyoreta Romaní.

perdedor - 20.03.2007 - 13:10

M'ha caigut el plàtan a terra de llegir aquest poema.
M'encanta!

daniel - 20.03.2007 - 18:26

mmmm, això es una declaració d'amor???, poder que l'hi passi vostè el link del seu Bloc al fruiter, no creu??

:-)

Tot bé???

Jo Mateixa - 20.03.2007 - 23:38

So good

Crostaman - 27.03.2007 - 21:27






recordar les dades?




Entrada publicada el 20.03.2007 a les 12:55 per Èlia Romaní, sota la categoria Deliris quotidians.



Entrada següent: Roda Bahia Beach
Entrada anterior: onze

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008