Ella seguirà vivint... i vosaltres també.
És trist, però no us n'heu de sentir pas culpables.
Senyoreta Romaní,
Vostè no sap qui sóc i jo tampoc no sé qui és vostè. Vaig arribar al seu blog ara deu fer una setmana (o potser més?) mitjançant una navegació aleatòria i poca-solta de link en link des d'un blog del qual sóc lectora habitual i, des d'aleshores, els seus escrits han fet més interessants les hores que dedico a la meva (més aviat poc interessant) feina.
Aprofito per escriure-li avui que el seu blog compleix un anyet (si no m'equivoco i, en efecte, el post del 2 d'abril de 2006 és el primer): felicitats!
També volia comentar-li, a títol d'anècdota, que el nom amb què crida la seva àvia és exactament el nom amb què em crida la meva millor amiga, ja que diu que les versions més comunes "Montse" i "Montserrat" no m'acaben de fer justícia.
Fins aquí aquest comentari poc sucós però ben intencionat. Espero que es trobi bé de salut i ànims i que continuï confegint aquest blog tan enginyós i tendre.
Una salutació cordial,
La traductora de pa sucat amb oli
Traductora de pa sucat amb oli - 2.04.2007 - 12:05
Senyoreta Romaníiiiiiiiiii!!!!!!!
Té raó la traductora: avui és dos d'abril!
(Felicitats)
perdedor - 2.04.2007 - 13:09
ei, moltíssimes gràcies per pensar-hi abans que ho digués, a tots dos, m'he emocionat i tot!
senyoreta romaní - 2.04.2007 - 15:09
Quines formes tant increibles té la ment humana de fugir de la realitat per construir-se una realitat més amable.
Felicitats per l'aniversari i per la teva visió de la realitat