31 de maig 2007
tum-tum
A casa teva solíem jugar a barbies, tenies una col·lecció de sabatetes de taló espectacular. Les barbies mai van ser el meu fort. També recordo que tenies una nina embarassada, la panxa se li obria com una capsa i de dins en sortia una nina petita. Quines coses més modernes, solia pensar.
A casa meva escoltàvem al·lucinades el meu disc de Pink Floyd sense saber ni què era. Aquell disc t’agradava molt, sempre m’ho recordes.
Tot just fa pocs diumenges, pel caminet m’expliques que el romaní s’ha de tallar de ben avall perquè així es recupera millor, em passes branquetes de farigola, fas un ram de conillets i margalló i em dius “no tiene amor verdadero quien va al monte y no coge romero”.
Somric i penso que mai podré parar d’aprendre. Quines coses.
29 de maig 2007
a classe...
...els Alps Orientals, que abasten la resta de la serralada cap a l’est i el sud...
M'avorreixo.
...el Tirol i els Dolomites en són les formacions més importants...
Miro descaradament els forats del nas del paio que s'asseu al meu costat, són enormes, gairebé tan grans com els meus.
...allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po...
Què? Què? T'encanta fer-te burilles, oi? Sí que t'agrada, i tant! Segur que et pots ficar més de mig polze a dins, viciós...
...a la capçalera de la Vall d'Aosta...
I la professora, tan bona dona! Quina mena de pets deu fer?
...el Mont Blanc de Cormayeur a 4.748 m d'alçada...
Si està dins del llit posa el nas sota el llençol per olorar-se'ls, segur.
...els Apenins formen la columna vertebral de la península...
No, no, no, ja ho sé, deuen ser dels guais, dels que fan un munt de soroll i gens de pudor!
...nord industrial, dominat per empreses privades, i un sud agrícola, amb un 20% d'atur...
Ai ai ai, que se m'escaparà el riure i se n'adonaran de les tonteries que estic pensant...
...masses aquàtiques importants, com el Mar Adriàtic al nord-est i el Mar Jònic al sud-est...
No pot ser, haurien d'estar tan tocats del bolet o avorrir-se tant com jo per saber què penso, definitivament, estic salvada.
...la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual...
22 de maig 2007
...
paraules i noms que avui em fan riure:
Xispilla
Logroño
Heliocèntric
Esbiaixada
Color Bordeus
Color Acapulco
Berà
Xomino
Xoxu
Escatofília
Missió
Zocolone (que vindria a voler dir putarronga)
Espongiforme
Medio Merilota
Diari secret de l'Isona de Ventdelplà
Interdental
i
Barriguita (que no era tan guai però casi com la Chabel, que li feia mil voltes a la Barbie)
21 de maig 2007
de compres
Amb un gest histriònic m’ensenyes una peça de roba, és maca oi?, dius, em fa riure veure com t’esforces a fer com que ets una noia normal en un dia de compres normals,
i que poc que te n’ensurts!
Ets tan mala actriu que ja et veig venir de quilòmetres lluny,
jo que sóc tan miop d’ulls
i tan miop d’enteniment,
no m’estranya que tothom rigui de la teva beneiteria.
Sóc dolenta, i què? Tu ho ets més pretenent fer-me actuar a mi com si m’hagués d’interessar la roba que mirem. La cortesia em fa murmurar un ‘nostamal’ sense ni mirar-me la peça,
no me la pot portar més fluixa si és una camisa, un bikini o uns pantalons.
Estic irritada,
molt,
em cabrejo enormement quan em tractes com si fos la persona més interessant que coneixes. Sóc addicta al buscamines i als còmics porno, ni follo, ni em drogo, ni ballo rock’n’roll,
no sóc una persona guai,
què collons vols de mi?
què collons em demanes que sigui?
A vegades em moro de ganes de dir-te que,
el feliç dia que decideixi suïcidar-me,
tu,
sens dubte,
encapçalaràs el grup dels que no ho entendran mai.
12 de maig 2007
cortines
Avui he somiat que estava en una classe magistral. Els companys de classe eren antics d’institut, nous de facultat i coneguts de tots els temps. El professor s’esmerçava en explicar la importància d’embolicar una esfera amb paper de wàter i ha triat el meu cap per fer una prova en viu. Jo estava mig adormida al pupitre però abans que comencés a parir-me la bronca ha entrat un tio vestit de soldat i ha demanat algú amb qui barallar-s’hi. El professor ha dit “l’èlia, que està tan desperta”. I au, a estibar-nos dels cabells i fer-nos claus de judo del tot variades i espectaculars. En un moment crucial de l’enfrontament tinc el peu al seu pit i em quedo aturada mirant-me’l, no m’havia pintat les ungles ahir? I com és que vaig sense sabates?
Continuar llegint "cortines" »
11 de maig 2007
evidència
ja m'he pintat les ungles del peu de color "acapulco",
ergo,
ja ha arribat l'estiu.
9 de maig 2007
i més Croàcia i Bòsnia i Hercegovina
Ara conec un país on les sectes s'anuncien en pancartes a la carretera.
I una capital de país que sembla un poble.
I he vist una carretera que feia cruïlla amb una pista d'avions.
Ara sé que les tombes (per desgràcia massa noves) es poden diluir suaument pels carrers dels vius...
Croàcia és preciosa. Bòsnia i Hercegovina encara ho és més.
(en fi, la version extendida ja us l'explicarà ella)