de compres
Amb un gest histriònic m’ensenyes una peça de roba, és maca oi?, dius, em fa riure veure com t’esforces a fer com que ets una noia normal en un dia de compres normals,
i que poc que te n’ensurts!
Ets tan mala actriu que ja et veig venir de quilòmetres lluny,
jo que sóc tan miop d’ulls
i tan miop d’enteniment,
no m’estranya que tothom rigui de la teva beneiteria.
Sóc dolenta, i què? Tu ho ets més pretenent fer-me actuar a mi com si m’hagués d’interessar la roba que mirem. La cortesia em fa murmurar un ‘nostamal’ sense ni mirar-me la peça,
no me la pot portar més fluixa si és una camisa, un bikini o uns pantalons.
Estic irritada,
molt,
em cabrejo enormement quan em tractes com si fos la persona més interessant que coneixes. Sóc addicta al buscamines i als còmics porno, ni follo, ni em drogo, ni ballo rock’n’roll,
no sóc una persona guai,
què collons vols de mi?
què collons em demanes que sigui?
A vegades em moro de ganes de dir-te que,
el feliç dia que decideixi suïcidar-me,
tu,
sens dubte,
encapçalaràs el grup dels que no ho entendran mai.