Ara conec un país on les sectes s'anuncien en pancartes a la carretera.
I una capital de país que sembla un poble.
I he vist una carretera que feia cruïlla amb una pista d'avions.
Ara sé que les tombes (per desgràcia massa noves) es poden diluir suaument pels carrers dels vius...
Croàcia és preciosa. Bòsnia i Hercegovina encara ho és més.
(en fi, la version extendida ja us l'explicarà ella)
ja, no sigui mandrosa, senyoreta romaní!
jo explicaré el viatge, d'acord, però no estaria malament que vostè posés un parell d'anècdotes, que en són moltes i molt variades!
no ho sé: els preus dels mapes de Zagreb. O el noi de Breda. O qualsevol frase que pronunciés en Mirza. O la pedrota de la carretera (la del camí de cabres me la reservo!). O "l'anècdota del miniparquing". O "on collons hem deixat el cotxe?" (versió Mostar). O el xiclet amb el canvi. O "el cas del robatori de l'apartament d'Split". O el ionqui damunt del sac a l'aeroport de Londres.
(si no les poses tu, m'obligaràs a escriure-les a mi.. i tinc un munt de feinada jo! ufs! ui! no tinc hores al dia!)
(ah! no ve a cuentu, però ja he escoltat el conte de les pedres....)
(maki maki....)
o.... ejem ejem...... els trenta quilòmetres de carretera en obres, les seves zigazages, i les zigazages dels trenta cotxes que la seguien a darrere..