Romaní

aventures i desventures d'una rosmarinus officinalis

19 de juny 2007

Socialitzant-me

A- Ai reinaaa! Quina ilu més supergran de veure't! Com et va tot? Jo, bueno, estic as-tras-sa-dís-si-ma amb els exàmens! I tu què tal? Com et va tot? A veure si aquest estiu ens ho currem i quedem algun dia per fer un capuccino que fa segles que tu i jo no parlem de les nostres coses!

E- Ara mateix m'encantaria que caiguessis a la bassa i que els peixets et devoressin poc a poc mentre els que estem en aquest claustre et tirem a sobre les putes fruitetes que fan aquests arbres d'aquí.

A- Perdona, com?

E- He dit que vull que et moris, guarra!


(Definitivament, les habilitats socials es perden si no es practiquen)

| 7 comentaris

15 de juny 2007

1!

primera veritat:


la meva vida sempre ha estat,
és i serà,
una llarga, intensa i permanent
al·lucinació hipnopòmpica.

| 6 comentaris