1!
primera veritat:
la meva vida sempre ha estat,
és i serà,
una llarga, intensa i permanent
al·lucinació hipnopòmpica.
primera veritat:
la meva vida sempre ha estat,
és i serà,
una llarga, intensa i permanent
al·lucinació hipnopòmpica.
doncs, a veure... l'al·lucinació hipnopòmpica és la que es té quan es passa d'estar adormit a estar despert, és a dir, és el moment en què somiem i som capaços de recordar el somni.
o sigui quan recordes que vaig vestida de cowboy amb una branqueta a la boca i faig un soroll com si ho sabés tot i el meu germà està per terra arrosegant-se despullat??
demà no te me duermas eh amor
graciesssssssssss
justament com quan vas vestida de cowboy amb una branqueta a la boca i fas un soroll tipu humm com si ho sabéssis tot i ton germà s'arrossega despullat pel terra que ni ell ni jo ens hem molestat a escombrar i jo pateixo per l'higiene de la seva tita, veig que ho has entès.
(no patisquis que no m'adormiré)
Anava a fer una conya dolenta amb "al·lucinació hipnopòmpica" i al·lucinar amb els pompis de les mestress que volten per Barcelona lleugeres de roba, però veig que ja heu explicat el significat real (he fet la conya igualment) :-D
A mi em passa tot sovint això de recordar el somni, encara que és més habitual estar fent la primera pixera i pensar "de què collons era el somni?"
jo, depèn, normalment recordo molt més els malsons, però si, el primer pipí és el moment definitiu per recordar o oblidar el què has somiat.