Romaní

aventures i desventures d'una rosmarinus officinalis

22 de juliol 2007

Dues històries breus i una confessió o Snoopy

Una història breu:

... i quan aquell puto gosset de marca veia algun dels seus amos acostar-se amb la corretja de sortir a passejar, aquella bèstia vil i cobarda s'amagava tremolant sota les polsoses faldilles de la taula camilla...


Una altra història breu:

... quan jo era petita també m'amagava tot jugant sota les polsoses faldilles d'aquella mateixa taula camilla, m'hi avorria tant allà...


Una confessió:

... per aquest i per altres motius, aquell maleït animal vomitiu i rabiós era tant romaní com jo.

| 4 comentaris

11 de juliol 2007

pse

Mentre em barallo amargament amb aquest programa estúpid per introduir un isbn sento de refiló una veu afectada que es lamenta:

- Ai, és que amb tanta estona ja començo a marejar-me!

I jo em moro de ganes de dir-li:

- Mira, reina, m’importa un pito que estiguis marejada i que estiguis prenyada. No em vinguis fen-te la víctima perquè tu potser portes un quart d’hora sense aire condicionat però jo avui en porto deu hores, i si representa que aquest bombo m’ha d’inspirar tendresa ho portes clar perquè l’única cosa que em ve de gust de fer és engegar-te a prendre pel cul i desitjar-te de tot cor que el nen et surti FoToloGeR i addicte al porno d’inernet!

Però de la meva boca surt una aflautada veu mode A: atenció al públic que diu:

- Un segon, ara estic per vostè.

I secretament continuo desitjant l’extinció humana.

Continuar llegint "pse" »

| 5 comentaris

1 de juliol 2007

Fran Pelea, anda y gatea

Tinc pipí. Molt. Començo a sentir pessigolletes a la punta dels dits de tant pipí que tinc. La gent normal també té pessigolletes a la punta dels dits quan s’està pixant molt? Com és que mai m’ho havia preguntat? Potser és que tinc un problema nerviós...


Va, va, no ens desviem del tema. Anava pel pipí, oi? Quan s’acaba la classe, deso les coses d’una volada i baixo les escales corrent en direcció cap al lavabo. Entro. Em baixo pantalons i calces...


És llavors, justament llavors, en ple gaudi orinal, quan aixeco el cap i ho llegeixo allà davant meu, tan ben rotulat a la porta:

Continuar llegint "Fran Pelea, anda y gatea" »

| 9 comentaris