pse
Mentre em barallo amargament amb aquest programa estúpid per introduir un isbn sento de refiló una veu afectada que es lamenta:
- Ai, és que amb tanta estona ja començo a marejar-me!
I jo em moro de ganes de dir-li:
- Mira, reina, m’importa un pito que estiguis marejada i que estiguis prenyada. No em vinguis fen-te la víctima perquè tu potser portes un quart d’hora sense aire condicionat però jo avui en porto deu hores, i si representa que aquest bombo m’ha d’inspirar tendresa ho portes clar perquè l’única cosa que em ve de gust de fer és engegar-te a prendre pel cul i desitjar-te de tot cor que el nen et surti FoToloGeR i addicte al porno d’inernet!
Però de la meva boca surt una aflautada veu mode A: atenció al públic que diu:
- Un segon, ara estic per vostè.
I secretament continuo desitjant l’extinció humana.
...
E: Pero estu de “educació per la consciència cívica” no és la “ètica” de toda la vida?
Dona fatxa horrorosa: No, ésta tambien la hacen mis niños, és un invento de los socialistas estos para comer el coco a los niños y que luego los voten!
E: Claro, claro, los socialistas estes a mi no me caen gens bien, mira que pretender que me case con mi novia con lo que me gustan el resto de las mujeres!
No, no, és broma, m’hagués encantat dir això, però l’hagués liat massa, en realitat vaig dir algo com: Ah... si... ya... mmm... er... voy a ver si mi companyeru de libreria espesialisada le puede canviar el libro de Jiménez Losantos...
I quan el meu company va veure la tapa del llibre va deixar anar un “mecaguenlaputa” que el va sentir la dona fatxa horrorosa i tota la gent que feia cua. I jo vaig pensar que fins i tot salvaria a algú de l’extinció.