...
Quan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres compten el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats, discuteixen l'u.
Enric Casasses
La pau, la pau de no sentir el pes de la meva pròpia existència en cada alenada d'aire que inspiro, la Pau en majúscules, la vaig tocar un dia en un somni (i on sinó?): feia de pastora de cabres i sota l'ombra d'un arbre menjava pa, formatge, olivada i figues, aprenia a tocar l'ocarina, mirava el cel o escoltava música amb l'mp3, que no per ser pastora he de renunciar a la modernitat.
Suposo que sempre he estat més de locus amoenus que de collige, virgo, rosas. Quina llàstima.
Comentaris
La Pau, vaig trobar-la al metro, en un transbordament, tot repassant les parades de la Línia 4
és perquè a la L4 hi ha moltes parades? crec que et puc arribar a entendre...
La Pau la trobarà en un bell prat de la plana panònica, dalt dels Alps, als llacs de la zona dels bàltics
Realment és l'escena que personifica la pau: una pastoreta amb esclops i mp3. És la pau posada al dia. Com allò de la Casa Gran, també un altre invent per arribar a una altra mena de pau interior.
Jo la vertadera pau l'he trobat sempre reclosa als cementiris. No cal que m'estengui gaire en el perquè. Però he de dir que la trobo bella aquesta pau. Bella i immortal.
veig que encara no te n'has sortit..... ai déu, donzella romaní! què n'hem de fer, de vós!
bgdev, que me n'hagi adonat (se'm va encendre la llumeneta al cap d'una estona) i que t'ho hagi fet saber son dues coses ben diferents, he estat ocupada.
oh dessmond, recordo quan vivia a florència que sempre anava al cementiri de san miniato que es estupendo, te'l recomano!
res més lluny de voler-la ofendre, senyoreta romaní...
accepti les meves humils disculpes
Bgdev - 27.11.2007 - 12:21
Per un mariner, la pau és viure en una illa. On aixecant el cap i mirant amunt, hom pot veure el blau del mar reflectit al cèl i imaginar-se que està sempre navegant.
de fet, xot, jo mai he estat gaire marina tot i haver viscut sempre a tocar del mar, tot i que a vegades, de cop, doncs sí.