25 de marc 2008
Interpretant senyals
Primer va ser l’alarma que va destirotar el circuit elèctric de la casa.
Dos dies més tard vaig acabar d’endreçar l’habitació, feia catorze anys del dia que vaig començar a fer-ho.
L’endemà es va trencar el rellotge de la cuina (al cel dels rellotges estigui) i quan estenia la roba el sol va quedar tapat per la península Escandinava d’un núvol amb forma d’Europa.
El dia següent vaig vessar llet sobre el gat i mentre creuava el túnel van passar dos trens seguits per sobre meu.
Avui m’he despertat amb ganes de caminar per tota la ciutat si feia falta per aconseguir una taronja sanguina i he pintat una paret de vermell.
No sé si m’enteneu el sentit de la paraula, però és ben bé que ara segur que s’escau aquella frase que diuen els castellans i que no he entès mai massa què volia dir:
“Pájaro de mal agüero poco labrador”
Uuuuuuhhhh...
Algun problema hi haurà amb l’avió del dijous, ho sé.
O potser és que estic menopausica abans del què em tocaria, chi lo sa!