9 de abril 2008
...
Em preocupa l’extinció dels neandertals. No és una broma, em preocupa molt. Intento imaginar com devia ser de dur pels últims que quedaven, i normalment també intento imaginar quins esclaus més excel•lents serien per nosaltres si encara existissin, com en sabríem, els homo sàpiens, d’utilitzar-los sense preocupar-nos per ningú a part de nosaltres, pobres d’ells si haguessin viscut!
També em passo hores preguntant-me si sóc l’única que pensa que els cigrons tenen un cantó amb forma de cul (de natges, s’entén) o si és un pensament més ben bé generalitzat.
Em treu la son pensar en la silenciosa tortura que devien patir els malalts de sífilis del segle XIX (i els del XVIII, i els del XVII, i els del XVI i, al cel siguin, els del XV i XIV...), com ocultaven les úlceres i altres símptomes, com de perillós devia ser tot plegat abans que el condó (autèntica ànima en la festa de l’amor lliure) s’inventés.
Això sí, el dia que una de les meves millors amigues em ve i em diu que quan veu la meva puta cara li entra mal rollo (ho va dir d’una manera molt més fina, està clar) i dóna a entendre que em vol perdre de vista no m’afecta en absolut, em quedo igual que si hagués dit “mira, al cel hi ha un núvol amb forma de conill” (i ni això, que llavors hagués pensat en els dos cadàvers de conill putrefactes enterrats al meu jardí; hagués pensat en els cadàvers, que llurs animetes ja sé que van pujar al cel dels conills fa temps). Jo dic “si, si, molt interessant això que dius...” i em distrec recordant uns arbres coberts de molsa que vaig veure a França fa un temps.
La qüestió és que m’han hagut de fer saber que la meva reacció no és l’adequada.
I tot plegat potser diu alguna cosa de com sóc.
Comentaris
Crec que se'n diu sociopatia, i en determinades ocasions és diversió.
Pere | 9 de abril 2008 a las 11:18 PM
Cigrons i préssecs.
Rubèn | 10 de abril 2008 a las 03:57 AM
T'he dit mai que les flors més boniques del meu jardí es diuen Èlia?
anònim | 10 de abril 2008 a las 10:24 AM
Però penso.
Que ets un cos sense ànima,
i que no et fa mal res per dintre,
que només creguis que faig del dolor un joc,
per tenir-te.
I ara em falta l’aire,
de l’amor,
vas fer mentida tu vas condemnar-me.
Deixa'm oblidar-te!
Sergi | 10 de abril 2008 a las 07:10 PM
Pere, he dormit molt més tranquil·la gràcies a les teves explicacions sobre la teoria de l'assimilació (o era de l'absorció? quina mala memòria!)
Rubèn, els préssecs també, si si.
Anna, aix com en saps de quedar bé i de posar-me vermella :$, però les flors en realitat es deien narcisos i em sona que la Cua se les mengés. No t'hauràs pensat pas que parlava de tu?
senyoreta romaní | 10 de abril 2008 a las 07:19 PM
Sergi Dalma? Mare meva!
senyoreta romaní | 10 de abril 2008 a las 07:57 PM
Em pensava que havies de fer un post dedicat a ta mare i al cuní (ja saps; matins.sí; matins.no)
oia | 5 de maig 2008 a las 04:34 PM
carissima sorella, no t'inventis coses, jo no escric sobre tot el què em passa ni molt menys. No sóc tan frívola.
senyoreta romaní | 5 de maig 2008 a las 04:53 PM